Port i ciutat; o ciutat-port.
ABSTRACT DIARI DE LA BARCELONETA
Els acords són rellevants i positius, però insuficients. Lluny d’una esmena al model vigent al sector creuers, representen la seva validació i consolidació; i es segueix prioritzant la nàutica recreativa al temps que es proposen espais per la cultura i la formació. Acords des d’interessos contraposats. Acords port-ciutat, quan potser hauríem d’encetar el paradigma ciutat-port. “Ciutat portuària”, de la mà d’un nou espai de gestió compartida “amb el port”, liderat per la ciutat.
Toni Vidal. Arquitecte
Els acords són, amb ulls crítics, insuficients. Reconèixer aquesta evidència no representa, però, la seva invalidació. Ajuntament i Port de Barcelona han fet una bona passa endavant, en un àmbit de decisions concertades, confluint mínimament els seus interessos: l’ordenació i estudi dels impactes del trànsit de creuers, però el manteniment del volum d’escales; la convivència d’usos ciutadans –especialment culturals i formatius- a la nova bocana, però mantenint la priorització de les marines recreatives privades, de luxe i per grans eslores. Tot això en un context de recuperació i millora d’espais per a la ciutadania. La felicitació per l’esforç de confluència no ens ha d’impedir ser-ne crítics.
Bàsicament, perquè malgrat els esforços de la ciutat de limitació del sector dels creuers, l’acord representa, avui, la consolidació i validació del model, lluny de la seva esmena. Apartar i ordenar els creuers, començar a estudiar el seus impactes –què esmenarem si aquests informes són negatius?-, no limita per res el seu impacte real sobre el model econòmic del territori, ni els efectes socials negatius que puguin representar: Foment d’un sector serveis precari, de la pol·lució o de la banal·lització cultural de Barcelona. Els recents acords no són, en cap cas, l’esmena a aquest model que tanta alarma social genera. Malgrat, fins i tot, les millores –físiques, urbanes- al molls de la Fusta o d’Espanya, que se’n derivin. És important ser-ne conscients si volem que la ciutat faci autocrítica per liderar el model de port que necessita.
Això ens aboca a una darrera reflexió: hem de seguir parlant de “relacions port i ciutat”? O pensar en termes permanents de ciutat-port, això és, de “ciutat portuària? “No és convenient que el barri es converteixi en una zona exclusivament turística. Ara que es viu un nou esplendor marítim, però molt vinculat al creixement d’activitats turístiques (ports esportius, nous hotels, restaurants, creuers) cal reconèixer el paper de la Barceloneta com a barri marítim tradicional dels estibadors, dels pescadors, de les indústries marítimes i d’altres treballs del port que han contribuït amb les seves activitats al desenvolupament de Barcelona”[1], ja deia l’any 2003 Joan Alemany, incidint en la condició marítima que, de manera ineludible, ha definit sempre la ciutat.
El millor pacte amb el gestor portuari és indefugible. I el govern compartit de la ciutat i del port hauria d’esser obligat. Assumir que la ciutat és portuària, convida a una estratègia decidida, a llarg termini, de Barcelona i el territori en vers al port, on els interessos d’aquest siguin els mateixos que els de la ciutat. Al servei d’una economia social, realment productiva, allunyada dels interessos del capital i l’especulació. Tot i els marcs legals donats, existeixen precedents d’entorns portuaris de gestió compartida ciutat-port, ben lluny, a València o Cincinatti; o més a prop, com Port 2000 o el Consorci el Far, per exemple. La ciutat ha de liderar aquesta –nova i permanent- confluència.
Toni Vidal és arquitecte.
Veí de la Barceloneta, i membre del Grup de Recerca Habitar – UPC.
Actualment està redactant la seva tesi doctoral Atles del Port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció.
@tonividaljordi / avidaljordi@gmail.com
[1] Alemany, Joan. “Barceloneta, barri marítim”. A Barceloneta, un quart de mil·leni. Ed. Aj. De Barcelona i Gas Natural. Barcelona, 2003