Arquitectura i port.
Deu llocs, deu usos
El port de Maó des de Mendrisio
Toni Vidal, arquitecte
Gran escala, port mediterrani, port natural, port urbà. Aquestes són les premisses de l’exposició “El port de Maó des de Mendrisio”, que s’inaugura aquest vespre a les 19h a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme. Premisses amb les que el Taller Arnaboldi de la USI-Accademia es fixa en el port de Maó com a cas d’estudi, després de tractar altres ports mediterranis en edicions anteriors. El repte, gens fàcil. Fer entenedora la realitat portuària de Maó per a un grup de 20 estudiants allunyats a la realitat de l’illa, per a reflexionar i projectar sobre el port en tot just un semestre acadèmic. La mirada de fora, però, sempre és fresca, agraïda. Sense complexes; lluny d’alguns prejudicis inherents a aquells que sempre observem d’a prop una mateixa realitat. Capaç de proposar coses que des del lloc no gosem; capaç de posar en qüestió circumstàncies, de vegades, per nosaltres, establertes sense discussió. Es tractava d’acompanyar, de manera ràpida, en la trobada d’aquests dos estrats: la realitat del port de Maó; i la capacitat de reflexió externa.
Per això, es van suggerir deu llocs o casos d’estudi. Deu emplaçaments crítics al port de Maó, susceptibles de ser emprats com espais de projecte. Crítics, en el sentit més ample i positiu del terme: capaços de esdevenir material de projecte, i alhora, llocs per generar una reflexió crítica sobre les seves característiques físiques, d’entrada; les seves potencialitats, i circumstàncies que la societat menorquina entén com a negatives. Per tant, era important aconseguir el creuament d’aquests deu indrets, amb deu usos, a mig camí entre la realitat més urgent i la utopia possible.
La zona logística del Cós Nou, fins a la Colàrsega i incorporant una reflexió sobre la central tèrmica de GESA; l’ordenació del pla de Baixamar, entre els Molls de Llevant i Ponent, repensant el paper de la -ara vella- nova Estació Marítima, i la seva connexió amb els dalts de la ciutat amb el nou ascensor; l’entorn de l’Hospital Verge del Toro i el pla de Sa Punta, a la cornisa portuària, ara que el vell hospital encara no ha definit un horitzó de futur de manera clara. També, el sistema Punta del Rellotge – Cala Figuera – el Fonduco, coneixedors, com érem, de la seva voluntat de transformació per el gestor portuari; la dualitat dels Quarters de l’Esplanada des Castell; el parc natural generat per les runes del Castell de St. Felip. No podíem deixar de suggerir la fortalesa de la Mola, sempre una oportunitat, més enllà de la seva explotació turística; el sistema del Llatzeret i l’Illa Plana, ara que la gestió de la fortalesa sanitària està en mans dels menorquins; l’Illa del Rei i els seus possibles nous usos, ara que el voluntariat ha consolidat la seva recuperació; l’Estació Naval, gran oportunitat per a la ciutat i l’illa, i una gran urgència, vist l’estat en que es troben alguns dels seus edificis centenaris, a l’Illa Pinto, o els quarters dels anys cinquanta.
El curs, però, no es plantejava com un exercici exclusiu d’intervenció en el patrimoni; era important que donés també possibilitat a l’obra nova. Per això, alguns sistemes complexes es van desdoblar en dos projectes, arribant a la configuració de deu casos d’estudi diferenciats, per a deu grups d’estudiants. Estem parlant de la Punta del Rellotge i Cala Figuera; de l’Illa del Rei i la Mola. El treball posterior, ja en les primeres sessions de taller, a Suïssa, va permetre que cada grup d’estudiants s’anés decantant per cadascun d’aquests enclavaments. El seu intens i progressiu treball d’aquells primers dies, ben dirigits per Michele Arnaboldi, Laura Gianellini, Thea de Lorenzi i Lluís Vives, els va permetre anar encaixant aquells 10 casos d’estudi amb altres 10 usos, partint de les demandes i emergències del port que, en les visites a Menorca d’Octubre de 2017, els vam suggerir.
La nova realitat del trasllat de ferris al Cós Nou, nous usos per a l’edifici de la central tèrmica, suposant un nou model energètic de l’illa; i la voluntat de fer de la zona una referència industrial marítima, assumint un sistema d’escala infraestructural. Els problemes de pol·lució que sovint la societat maonesa identifica en l’arribada dels creuers, davant la façana de la ciutat; la demanda d’espai públic urbà, ben resolt, al peu de les escales de Rochina, i el debat sobre la solució per al nou ascensor. La manca de bosses d’aparcament, a la cornisa portuària, que alliberin el trànsit de vehicles al port, amb un nou model de mobilitat, com el que s’acabarà proposant a la Punta del Rellotge; o la necessitat de repensar i dinamitzar Cala Figuera i el Fonduco, amb nous usos més enllà dels ports recreatius. Identificàvem així la importància de potenciar el sector de la pesca a Llevant de l’Illa, com una oportunitat productiva de primer ordre; o pensar en la possibilitat, perquè nou, de recórrer a clàssics usos, com equipaments culturals, com els que es proposaran a l’Illa del Rei, aprofitant l’empenta de la nova galeria d’art Häuser & Wirth.
Nous usos lligats al turisme, en una nova lectura del seu model de negoci, com el centre d’equitació, lligat a l’oportunitat que representa el Camí de Cavalls, que es proposa a l’entorn de Sant Felip. O com el singular hotel de nova planta que es plantejarà al recinte del Llatzeret, lligat a les cures de salut, mirarà de generar un sistema autosuficient, ambientalment referent, pel que fa al seu model energètic i de gestió de residus. Finalment, el coneixement com a nova oportunitat productiva, apareixen a la Mola, a los Cuarteles Bajos i la Base Naval – amb un petit edifici de nova planta a la seva zona oriental, amb un centre de formació de la cultura de la pedra local, el marès; o als Cuarteles Altos, amb un exemplar projecte que reaprofita les seves runes integrant-les en un projecte d’un parc agrari de plantes autòctones.
Deu projectes, deu enclavaments, deu usos. Deu propostes complementàries, que no repeteixen llocs ni plantejaments. Aportacions, tot i la distància, d’interès i aprofitables per al port de Maó i l’Illa de Menorca. I com es veu en la gran maqueta coral sobre el port, que Menorca tindrà la sort de gaudir, travessant límits i fronteres; amb projectes sobre el domini portuari; en territori dels Ajuntaments de Maó i Es Castell, o en dominis del Consell Insular o del Ministeri de Defensa. Una mirada que entén el port com una peça sencera, que desborda, i intencionadament es desentén del problemes que les divisions administratives comporten. Una voluntat que suggereix moltes coses; com també ho fa, la participació coral, amb compromís i generositat, de totes les administracions i institucions que han donat suport a la iniciativa de la publicació i l’exposició: USI-Accademia, COAIB-Menorca, Consell Insular de Menorca, Autoritat Portuària de Balears; Aj de Maó, Aj des Castell, Consorcio del Museo Militar, i Fortalesa de La Mola. El port de Maó des de Suïssa. Un compromís i un esforç col·lectiu. I una mirada fresca i ràpida, útil per a un port en continua i creixent reflexió.