Alfons Méndez, editor
Toni Vidal, co-autor de l’obra
Tothom coincideix en què la popularment coneguda com a Fàbrica de Gomes de Can Codina suposa el millor exemple de l’arquitectura industrial que ha heretat la ciutat de Maó; “Única mostra de l’edifici industrial de principis de segle que encara avui es manté – s’utilitza com a cotxeria- i també l’única arquitectura de ferro que ens ha arribat fins avui a Maó” . Però, més enllà d’aquest consens general, i de la reivindicació unànime de la preservació de l’edifici, vàries preguntes són pertinents: Respon l’excepcionalitat de la seva arquitectura a un fenomen aïllat o espontani, o és hereva d’una tradició? Quins precedents industrials té? Quines referències fa servir Francesc Femenias per a projectar la fàbrica? La podem qualificar d’arquitectura d’estil? D’altra banda, com ja apuntava Joan J. Gomila a la seva Guia d’Arquitectura de Menorca , en referir-se al seu posterior ús com a cotxeria, la gran qüestió a la que s’enfronta Can Codina és la de la seva reutilització. Quins són els usos nous que s’hi han implantat, o plantejat, fins avui? Quines possibilitats té d’albergar nous aprofitaments? Quins serien els més adequats d’acord amb la seva lògica formal? Quina envergadura haurien de tenir aquestes intervencions? Qualsevol ús hi seria justificable per preservar l’edifici? Aquest article es proposa aportar una mica de llum a aquestes preguntes, resultat d’una recerca intermitent que comença el 2002, i es reprèn el 2015, fixant l’atenció en el paper de Can Codina en la genèsi industrial portuària maonesa, i atenta a les darreres iniciatives per a reaprofitar l’edifici. Com veurem, absolutament excepcional.